Davant l'afirmació de “La gente hace lo que le da la gana”, avui ens preguntem sobre quines coses hem triat a la nostra vida sense estar condicionats.
La primera part de la pregunta, sembla molt senzilla “quines coses hem triat?”. Doncs aquí tothom podria contestar que ha triat un munt de coses, que si els estudis, que si la roba que es posarà avui, que si és del Barça i un llarguíssim etcètera.
La segona part de la qüestió és la que ens ha de fer estirar a la prada i posar-nos a pensar “quines coses he triat sense estar condicionat?”. Cal dir que tota tria està basada en unes condicions però quina d'aquestes tries la vas fer perquè et donava la gana? La vas fer perquè t'agradava? T'atreia i no buscava un altre objectiu que fer-te feliç de forma lleugerament egoista?
Sense que això hagi de ser negatiu per la nostra llibertat, durant tota la vida realment realitzem molt poques tries sense estar condicionats per l'entorn i l'educació que hem obtingut. Per això val la pena parar-se durant 5-10 minuts a pensar quina de les tries importants que em fet a la nostra vida realment han estat amb aquesta llibertat de la que parlem.
Després d'aquesta reflexió potser has trobat que sí que has pres decisions totalment per gust propi, però de ben segur en seran molt poques i molt transcendetals, a més possiblement no es corresponien al que la gent del teu voltant s'esperava.
Pot ser que t'hagi adonat que no has realitzat mai una tria totalment a gust propi i sense condicionants, és aleshores quan et pots preguntar:
“Serà què l'única vegada que he fet el que em donava la gana, va ser beure'm un Aquarius?”
FAQ (Frequent Asked Questions)
- Has pres mai una decisió la qual tu et sentissis orgullós però que a la teva família no li agradés?
- Per quina raó estàs estudiant el que estudies, o estàs treballant on treballes?
- Quin objectiu busques en tot allò que realitzes (esport, anar amb un grup d'amics concret, colònies, anar de festa, etc?)
- Has pres mai Aquarius?
Tota la raó. Sovint ens pensem que som molt lliures, que tot allò que estem fent ho fem perquè ho hem triat, sense cap condicionament, perquè era el que volíem... segur? Com dieu vosaltres aquest tipus de decisions es prenen molts cops a la vida, fan por i moltes vegades costen de prendre però també són les que sovint, a la llarga, ens aporten més felicitat.
ResponEliminaI per últim, realment nosaltres sóm un exemple que les persones fem el que ens dóna la gana. Només cal mirar-nos a nosaltres, els monitors voluntaris. Dediquem hores i hores del nostre valuós temps per fer una feina per la qual no cobrem, la gent ens avisa i ens explica que això és una tonteria però nosaltres FEM EL QUE ENS DÓNA LA GANA. I bé, això és el que ens fa feliços, no?
Gràcies per aquesta estona a la prada,
:)
Bona reflexió!
ResponEliminaCert és que tenim mil circumstàncies que fa que en ocasions decidim condicionats. Faig reflexió i valoro aquestes decisions, aquests casos; cap és transcendent en la meva vida, cap, realment, em fa treure el son... quina sort!
En canvi, sí que ho són(de transcendents) aquelles decisions que he pres jo, només jo. Aquelles coses (sota el meu punt de vista, importants per a mi). Això em fa sentir bé. Ara bé, sí que és cert que sempre hi ha aquest dubte, aquests condicionants.
Pregunto: cal donar importància aquelles decisions de poc pes en les quals (fins i tot sent conscient) som "condicionats"? Jo crec que no.
Compte, però, en caure en tòpics de llibertat i en expressions com "la gente hace lo que le da la gana". A l'anunci, just quan diu la frase surt una multitud de gent. Les nostres decisions, els nostres pensaments, la nostra llibertat es veu afectada, es reflexa, cala als del nostre voltant (fixem-nos com en som d'importants, no ens oblidem de nosaltres mateixos, mai!). No equivoquem termes i decisions. Deixo una mica l'aire el concepte per reflexionar-hi.
Hi ha una frase de Shakespeare que diu: "No tratéis de guiar al que pretende elegir por sí su propio camino". Gran dualitat en funció de com s'interpeti.
Gràcies pel moment de prada i ànims a decidir per vosaltres mateixos... no hi ha res millor! Gràcies per convidar-nos a pensar i decidir en allò que ens aporta realment felicitat (tot i que en ocasions no depèn només de nosltres).