“És quan dormo que hi veig clar” J V Foix (1953)

És quan plou que ballo sol
Vestit d’algues, or i escata,
Hi ha un pany de mar al revolt
I un tros de cel escarlata,
Un ocell fa un giravolt
I treu branques una mata,
El casalot del pirata
És un ample girasol.
És quan plou que ballo sol
Vestit d’algues, or i escata.

És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l’era,
Em vesteixo d’home antic
I empaito la masovera,
I entre pineda i garric

Planto la meva bandera;
Amb una agulla saquera
Mato el monstre que no dic.
És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l’era.

És quan dormo que hi veig clar
Foll d’una dolça metzina,
Amb perles a cada mà
Visc al cor d’una petxina,
Só la font del comellar
I el jaç de la salvatgina,
–O la lluna que s’afina
En morir carena enllà.
És quan dormo que hi veig clar
Foll d’una dolça metzina.

J.V.FOIX

COMENTARI

Aquesta obra, considero que produeix un efecte molt plàstic i emotiu al lector, en el sentit més surrealista que sempre ha emmarcat el món dels somnis. A mesura que avances en la lectura, els colors, les imatges, la natura ens envaeix i ens transporta…

El poema pertany al llibre On he deixat les claus… (1953). El somni de J.V. Foix en l’obra, sembla remarcar el clar desig de llibertat, una llibertat amenaçada per aquest “ Monstre que no dic” no ens pot dir el nom, referint-se a aquells que van ocupar i atemorir a tot un poble. Aquesta interpretació, rau en la data d’escriptura del poema, la postguerra, i fonamenta el que aleshores deurien ser els somnis més torbadors de l’artista. Així doncs, quan parlem de somnis, parlem del més íntim, interior i, per tant, creatiu, de qui els narra? Si és així doncs, compartint-los podrem somiar plegats.

És quan dorms… que hi penses, que oblides, que ho desitges tot i res, que et detens i reposes , esquives i ignores, tens por i gaudeixes d’aquells moments viscuts durant el dia. Sempre he cregut en la força de la nit; estic segura que la nit ajuda i molt, a que tots els nostres pensaments, dèries i il·lusions reneixin altre cop, amb la necessitat de posar-hi ordre i poder-hi veure més clar...

Sembla ser que, les millors idees, els millors pensaments, han estat sempre fruit de la nit, i del son... Podria ser, que el retrobar-te amb tu mateix, al voler conciliar tot allò que has anat collint durant el dia, finalment, ens cal trobar un final feliç? Posar-se d’acord amb un mateix no és feina fàcil, amb allò de tocar de peus a terra, o el voler tocar moltes terres, fa que els nostres impulsos, i el nostre entusiasme volin molt amunt...

Deixem-nos portar per la “ dolça metzina” de la nit, pel fet de creure que tot és possible, perquè segur que arribarà i una mica de tot anirà bé, i aleshores, un cop ben convençuts, esperem que la son faci la resta.

QUÈ TRIEM DE LA NOSTRA VIDA?

http://www.youtube.com/watch?v=on2B9VPKtfg

Davant l'afirmació de “La gente hace lo que le da la gana”, avui ens preguntem sobre quines coses hem triat a la nostra vida sense estar condicionats.

La primera part de la pregunta, sembla molt senzilla “quines coses hem triat?”. Doncs aquí tothom podria contestar que ha triat un munt de coses, que si els estudis, que si la roba que es posarà avui, que si és del Barça i un llarguíssim etcètera.

La segona part de la qüestió és la que ens ha de fer estirar a la prada i posar-nos a pensar “quines coses he triat sense estar condicionat?”. Cal dir que tota tria està basada en unes condicions però quina d'aquestes tries la vas fer perquè et donava la gana? La vas fer perquè t'agradava? T'atreia i no buscava un altre objectiu que fer-te feliç de forma lleugerament egoista?

Sense que això hagi de ser negatiu per la nostra llibertat, durant tota la vida realment realitzem molt poques tries sense estar condicionats per l'entorn i l'educació que hem obtingut. Per això val la pena parar-se durant 5-10 minuts a pensar quina de les tries importants que em fet a la nostra vida realment han estat amb aquesta llibertat de la que parlem.

Després d'aquesta reflexió potser has trobat que sí que has pres decisions totalment per gust propi, però de ben segur en seran molt poques i molt transcendetals, a més possiblement no es corresponien al que la gent del teu voltant s'esperava.

Pot ser que t'hagi adonat que no has realitzat mai una tria totalment a gust propi i sense condicionants, és aleshores quan et pots preguntar:

“Serà què l'única vegada que he fet el que em donava la gana, va ser beure'm un Aquarius?”

FAQ (Frequent Asked Questions)

• Has pres mai una decisió la qual tu et sentissis orgullós però que a la teva família no li agradés?
• Per quina raó estàs estudiant el que estudies, o estàs treballant on treballes?
• Quin objectiu busques en tot allò que realitzes (esport, anar amb un grup d'amics concret, colònies, anar de festa, etc?)
• Has pres mai Aquarius?

PRESENTACIÓ DEL BLOC "Estirat a la Prada"

“Estirat a la prada” fa referència a aquell moment en què t'estires a la prada de Pineta amb la intenció de fer una lleugera becaina i, malgrat tinguis els ulls tancats, la teva ment no descansa. És aquell moment on se't passen pel cap preguntes i plantejaments com “què bé que s'està aquí”, “per què sóc tan feliç aquí i no tant a la ciutat?”, “què te aquest indret de màgic?”, “perquè no trobo tants moment col el d'ara?”, “perquè no tot el món és sempre com ara aquest racó?”, “què vull estudiar l'any que ve?” o el típic “ZZZzzz” dels últims moments abans de caure en la feliç son.

Doncs sí, sorprenentment per a molts dels monitors és aquest el moment màxim de l'assoliment d'aquell cinquè objectiu que posa allò de TRANSCENDENT i que ningú, ni tan sols en Carles amb el seu vocabulari rocambolesc, ha estat capaç d'explicar.

És en aquest punt, personal, de reflexió pròpia i compartida posteriorment, en què la comissió “Estirat a la prada” vol aprofundir.

La creació d'aquest bloc, pretén fomentar entre els monitors de CJT aquest moment de desconnexió i d'experiència personal amb tres objectius bàsics:

1- Créixer com a persona i com a monitor.

2- Gaudir de l'experiència per poder transmetre-la als nens en els moments de tanda.

3- Aprendre a realitzar moments de reflexió/pregaria partint dels exemples publicats.

Després d'aquesta explicació us convidem a passar periòdicament per aquest bloc i dedicar-hi no més de 10-15minuts cada quinze dies aproximadament.

Les actualitzacions us seran informades per mail, facebook i totes aquelles tecnologies que tinguem a mà, però és tasca personal estirar-se a la prada (ja sigui la de Pineta, Pontós, sobre la bici, en una tenda, fent bivac, en una altra contrada o a la cadira del despatx davant de l'ordinador) i amb l'ajuda del document del bloc anar més enllà de la realitat palpable, viure el teu moment de TRANSCENDENT.

Posa't còmode i viatja al “mon de les idees”.